Climent, seràs present mentre fem teatre

ClimentAvuí 16 de setembre del 2014, un amic ens ha deixat. En Climent Castellví i Guash estigué en els inicis amb el Col. Teatral Tripijoc, i fou un destacat actor, no salament a casa nostra.

 

Cada any deia que era el darrer, però tenia clar que no baixaria facilment dels escenaris. Tot seguit el text de comiat que vàrem llegir:

 

Avui, tots els que hem tingut l’honor i el goig de compartir aquest món del teatre que el Climent tant ha estimat, li volem adreçar quatre paraules.

 

A tu Climent,  que has estat per nosaltres sempre una referència dalt l’escenari i tot un exemple entre bambalines. A tu, que en tot moment has tingut un diàleg ferm, tranquil, serè, ben après, amb una dicció perfecta i en tot moment i en pocs assajos sempre l’has tingut a punt per poder dirigir-lo a qualsevol de nosaltres que et demanés l’atenció, que et demanés un consell. Sempre has tingut paraules per tothom:  per als actors i actrius més veterans, passant per tots aquells que generació rere generació hem fruit dels teus papers, fins per als pastorets, dimonietes i dimonis més xicarrons de la companyia.  

 

A tu Climent, que has estat un actor de cap a peus, un actor excepcional tant dins com fora del teatre. Els bons papers queden sempre reservats per als bons actors,  però els bons actors sempre fan bon paper;  i no tan sols a dalt l’escenari i al costat de la teva companyia, sinó també a la vida real: amb la família,  amb les amistats, o amb els companys del banc. El banc de la Rambla. A tu Climent que has fet tants i tants bons papers...  a partir d’avui et tocarà ser el nostre apuntador, perquè tot el camí que has fet, i sobretot la manera com l’has fet, és i serà el nostre guió, el text que haurem d’aprendre, l’obra en què totes i tots voldrem arribar a fer el teu paper.

 

Arribat aquest moment, després de molts anys de convivència, i no només teatral, em ve a la memòria el “Cant espiritual”, de Joan Maragall, que tantes i tantes vegades li havia pogut escoltar i que, en el seu fragment final, diu:

"I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!"

 

Als actors i actrius se’ls reconeix la feina ben feta després de la darrera escena, al final del darrer acte. És aquell moment del mutis final, just abans de caure el teló. Segurament també és un d’aquells moments màgics i més gratificants que es poden sentir dalt d’un escenari, tot just abans que s’apaguin els llums de l’escena i quedi tot a les fosques.   És el moment en què totes les emocions viscudes durant la representació de l’obra arrenquen en forma d’aplaudiments.

 

Ara us demanem aquest aplaudiment ...  No un aplaudiment qualsevol per acabar una obra de teatre on el Climent ha brodat el paper protagonista, sinó un aplaudiment per al personatge principal i per ser l’autèntic protagonista de tota una vida de teatre.

 

Col·lectiu Teatral Tripijoc

Sant Boi de Llobregat, disset de setembre de dos mil catorze 

Membre de:

Logo CPC 01-03 Directe sobre fons fosc